L´Aikido és anomenat a vegades un Art Marcial suau, apte per persones grans i dones.
Veritablement, es tracta d´un Art Marcial que té un grau d´adaptació sorprenent: cada persona el practica d´acord amb les seves capacitats, aptituts i coneixements. ( i és alhora, dins de les aamm considerada un art tradicional però també moderna, suau i també efectiva )
Potser també podria comentar-se que l´Aikido té també un grau de supervivència extraordinari, com a Art Marcial que evoluciona de manera constant. És com un ésser viu, es comporta com un ésser viu, està viu!
Aquest és un dels factors més atraients i magnètics de l´AIKIDO:
La perfecta combinació d´allò més antic amb allò més modern i la seva capacitat d´adaptació contínua, que el fa fluir i crèixer com un ésser propi.
Tècniques milenàries, antigues, de defensa, d´atac, de lluita, de contenció, d´espasa i llança, de bastó, de cos a cos, aplicades en les batalles, en els conflictes, i també alhora, l´evolució viva de les energies, de les pròpies tècniques, la recerca d´una activitat nivelladora, sencera, sincera, plena.
i també cal esmentar, la seva extrapolació a tècniques de reducció i control, sense fer mal ni ocasionar lesions, respectant a tothom, fins i tot a "l´agressor" ( si se´m permet l´ús del mot )
.jpg)
Els més joves practiquen amb vitalitat, els més veterans més suaument i més intel.ligentment, i alhora també, existeixen tipus de treballs dins del mateix AIKIDO, uns es centren més en les energies, altres en la seva part espiritual, d´altres es centren en l´ús d´armes, altres es fonamenten en la part marcial dura, i fins i tot, hi han escoles que es centren en l´AIKIDO com un efectiu Art de Defensa Personal i també l´aplicació de tècniques amb contundència, ( el que s´anomena AIKIDO POLICIAL i les seves variants ).
En definitiva, es tracte d´un ART magnífic, que recerca l´UNIÓ en tots els seus conceptes i variables.
( Encara que evidentment, els que sostenen la bandera de la propietat instransferible del veritable AIKIDO no volen res més que fraccionar, dividir, etc ) ( potser cal recordar les paraules d´O Sensei quan ens deia : L´AIKIDO ÉS PER TOTHOM" )
Sigui com sigui, tinguen-ne clars els conceptes, tot forma part d´un mateix AIKIDO i és aquesta precisament la gran virtud d´aquest ART MARCIAL, que es adaptatiu, eficaç, sorprenent. Variat, ric, sencer.
Però que no s´enganyi ningú, com deia Sensei Yamaguchi: L´AIKIDO ÉS UN TREBALL DUR
I és precisament potser per aquesta EVOLUCIÓ constant de l´AIKIDO en la que cadascú ha d´aplicar-se.
I ha d´aplicar-se amb sinceritat, voluntat, deixant el ego fora de la pràctica i cercant un camí que només vol crèixer.
Apendre a escoltar a l´altre a vegades requereix d´una INVOLUCIÓ interna. Apendre a escoltar a l´altre no és una feina fácil: Primer un ha de deixar d´escoltar-se a un mateix, és a dir, a d´abandonar qualsevol intenció, idea premeditada, qualsevol idea de ego, per transformar-se en una voluntat lliure que reacciona amb l´energia de l´altre. Per escoltar a l´altre, també es requereix un treball de sensacions i alhora, es necessari fer un re-plantejament de les sensacions que es cerquen i es ténen, el treball en solitari, amb parella, l´aplicació i les noves dimensions de les tècniques.
Fer un intens repàs intern, anar cap enrera dins del nostre aprenentatge, per repasar, reflexionar i millorar.
Això no vol dir que ens haguem d´adaptar a un treball concret. Si no més aviat que com deia abans, indica un moviment intern, tant físic com mental com espiritual.
Aquest esforç del treball dur, no es fa cada dia, si no més aviat es fa a cada segon, en cada instant de la pràctica. Cada atac, cada vegada que ens agafen, cada vegada que sentim, que treballem amb els ukes, cada vegada que som nosaltres els ukes, cada vegada que som toris, sempre, constantment, amb un mateix i amb tots.
D´aquesta manera, potser, un pot apreciar una lleugera REVOLUCIÓ en la seva manera d´entendre, assimilar, acceptar i transmetre.
Crec personalment que és una manera de sentir-se i treballar més lliurement.
Potser part d´aquesta idea i conceptes que tracto humilment d´exposar ( siguin correcte o incorrectes ) en aquest blog es la que Luis Mochón sensei transmet, o bé es la part que jo particularment puc arribar a entendre, donades les meves limitacions, és a dir, donat el meu moment d´evolució, involució i revolució.
Un té la necessitat d´adaptar-se alhora, a les seves pròpies sensacions cambiants, com a les dels seus ukes, perque aquests també viuen la seva evolució. És potser aquest un dels motius que el famós axioma xinès ens diu : EL MOVIMENT ÉS VIDA.
L´Aikido és un treball dur, perque no tothom está en disposició d´escoltar als altres, ja que només volem fer-nos escoltar vers els altresL´Aikido és un treball dur, ja que una vegada un aprèn a escoltar als altres, ho ha de fer no sotmès al seu ego, és a dir, s´ha abandonar l´imposició de la voluntat pròpia i deixar-se portar i reaccionar respecte les energies i/o reacciones/sensacions del seu uke quan es treballa com a tori, i del seu tori, quan es treballa com a a uke.( i es necessiten molts anys per assolir aquest nivell de comunicació, de sinceritat, de pràctica)
L´Aikido és un treball dur, ja que requereix d´entrenament continu, i unes satisfaccions menors en uns primers moments inicals de la pràctica.
L´Aikido és un treball dur, perque poleix a la persona, i no tothom vol ser polit
Però també alhora, l´AIKIDO és un mitjà per/de encarar-se cap a la felicitat, la plenitut, el companyerisme, la salut, el benestar, perque autonivella, regenera, armonitza, sincronitza amb el món en que vivim i aporta coneixements i sensacions, que van molt més enllà que l´execució d´unes determinades tècniques.
