-Aikido Vilanova- ESCOLA d´AIKIDO a Vilanova del Vallès, Pavelló Municipal d’Esports C/ Maria Aurèlia Capmany, 2-4 // 08410 VILANOVA DEL VALLÈS,tel 685030502// ADULTS: Classes Dimarts i Dijous de 7 a 8 am i de 19 a 20pm // INFANTIL: Escola FALGUERA; Vilanova del Vallès, de 17 pm a 18pm // EMAIL: aikidovilanovadelvalles@hotmail.com // VISITEU WWW.AIKIDOMAKOTO.COM // Aquest blog és un espai de difusió de l´AIKIDO








lunes, 31 de marzo de 2014

AIKIDO: Què tinc que fer? agafo fort, suau?

Moltes vegades quan es comença en la pràctica de l´AIKIDO un es pregunta com ha d´actuar respecte als agarres i les tècniques en general, vull dir, un es pregunta del tipus:

què tinc que fer, agafo fort? resisteixo? em deixo fer?

En la meva opinió, la resposta ( o una de les respostes ) a aquesta pregunta ve precedida per una altre pregunta:

Quan temps fa que practiques AIKIDO?


En termes absoluts, quan un porta poc temps, ( és a dir, un mes, mig any, etc ) el més correcte és seguir les instruccions del mestre i deixar-se portar. Dic el més correcte però no dic " EL CORRECTE ÉS", ja que n´hi han tantes variables com persones i cadascuna hauria de valorar-se en el seu entorn i cas especial. Però cal recordar que les Arts Marcials, com la resta d´Arts, es fonamenten en la majoria dels casos pel prisma que sostèn 3 principis:   l´observació, la repetició i finalment l´assimilació.




Però certament, en un moment de descobriment de l´Art de l´AIKIDO, qualsevol instructor apuntarà que lo millor es anar poc a poc, descobrint-se un mateix i la seva dinàmica amb altres persones.

Això no vol dir, que sigui quelcom incorrecte, el fet d´agafar fort i oferir resistència. Hi han persones que per caràcter o experiència en altres Arts Marcials, ténen aquesta condició a l´hora de treballar. En aquests casos  n´hi han maneres de fer entendre´s  ( i normalment no és necessari aplicar una tècnica amb contundència ) per tal de comunicar que no és la resposta més favorable de cara a l´aprenentatge.

Entenc llavors que en aquests casos exposats, s´actua desde el respecte.


També existeix, el cas de persones que agafen sempre fort i sempre ofereixen resistència, i no ho fan per una questió de por cap a quelcom desconegut, si no més aviat ho fan en una perspectiva que només recerca la retroalimentació del ego. Del seu ego. Volen fer una impossició de la seva voluntat i negocien amb la destrucció i la llei del més fort.  Normalment, aquestes persones,  tampoc representen gran problema, ja que normalment com deia, aquestes persones abandonen amb facilitat la disciplina del AIKIDO.

En aquest cas, entenc que s´actua d´una manera sense respecte.



Ara bé, si la resposta a la pregunta formulada anteriorment, " Quant temps fa que practiques Aikido"?
es "bastant", o "molts anys" ( si tenim present que aquests anys han estat de pràctica profitosa i sincera ) el plantejament ara és diferent.
Amb els anys de pràctica un aprèn la tècnica de diverses maneres. Desde dins, des de fora, amb el rol de UKE i amb el rol de TORI. Intercanvia amb els companys i creix amb ells.

L´Aikido és el Budo que practiquem,  és la trobada de dos persones, en un entorn marcial, on cal escoltar les intencions i les energies del company per reaccionar d´una manera o un altre, segons sigui aquesta, preservant la seva integritat física del company i la pròpia alhora. És alhora, un mitjà personal de creixement, i " de auto escucha interna "  que ens ajuda a interactuar amb tots i amb tot. A vegades, la trobada requereix d´un pacte, a vegades no. A vegades s´executa una tècnica preconcebuda, a vegades es reacciona segons l´energia ( la comunicació no verbal, de les intencions del UKE ).



En aquest cas,( amb els anys de pràctica )  les luxacions no fan tant de mal, estem acostumats a les projeccions , coneixem les sortides, el nostre propi cos i el del company, i sí que es possible un grau d´intensitat més elevat ( el que s´anomenaria : fer-ho més real ) ( encara que tots els treballs són reals, en la mesura en la que existeixen! ) també es veritat que una vegada un passa anys amb una pràctica continuada, arriba a passar-s´ho d´allò més divertit.

Intentar assolir aquest grau d´intensitat en poc temps, ( en termes absoluts, és a dir, una setmana, un mes ) només pot conduir-nos cap a una lesió o a lesionar algú. Assolir el grau d´UKE per encaixar tècniques i conèixer les sortides, i assolir el grau de TORI, per saber quan es fa mal i quan no, i alhora, aplicar una tècnica determinada amb efectivitat, requereix anys de pràctica.



Com deia Luis Mochón sensei en una classe,   "la figura del UKE requereix molt més que la figura d´un agressor". I aquest text es una mica una explicació a les paraules del mestre L.Mochón. Un Uke reacciona, s´adapta, es transforma en TORI, i a més, treballa sota un compromís real i de respecte vers tu i vers ell mateix. Un agressor pot ser qualsevol . Un uke no pot ser qualsevol, perque se´n demana més. Molt més.

Fixeu-vos també en el binomi entre UKE i TORI, ja que normalment tots els UKES que treballen de manera excellent moltes vegades són Toris Excellents. I això crec jo que ve determinat per el camp de les sensacions i l´empatia, alhora del coneixement marcial.

Llavors, respecte a la pregunta inicial, és potser el més  correcte el fet de seguir les instruccions que un reb i examinar amb sinceritat les seves sensacions. Com deia tambéLuís Núñez sensei"No només tu decideixes fer AIKIDO, si no que l´AIKIDO t´escull a tú també".





Nota: publicat a AIKIDO ÒRRIUS